Molta gent caminant aquell dia després de l’habitual lectura del Manifest. La Columna avançava de manera ordenada, caminant per l’esquerra i en fila índia quan anaven per les carreteres esfaltades (tal com els mossos nos van demanar de fer). Caminar per l’esfalt no és pas allò més agradable però nos donava visibilitat. Cada vegada més gent animant-nos des dels cotxes que creuaven i també alguns, pocs, « viva españa ».

Quan vam arribar a Verges, un dinar era previst al restaurant Alberana. Vam menjar allà una arrossada memorable i l’amo, en Ramon, nos va regalar aquell àpat a tots els marxaires i invitats. El vi també era molt bo… i encara faltava una bona hora de caminar abans d’arribar a Parlavà.

Arribant a Parlavà, en Lluís LLach nos va fer l’honor d’acollir-nos, tots els caminaires, a casa seua. Un moment màgic en què els marxaires vam poder xerrar una bona estona amb el cantautor. 

Per acabar, un pica-pica al poliesportiu de Parlavà amb el grup Els Crits que van tornar a animar la vesprada. Com era habitual vam cantar Els Segadors, i cap al llit que l’endemà tocava l’etapa grossa cap a Girona, més de 30km…