Quasibé una etapa de rutina aquell dia, caminar, pauses i avituallaments, i més caminar. Cada cop més gent que nos animava des dels balcons i des dels cotxes que creuàvem. En Joan Matamala que era el guia que obria el camí durant el matí nos va imposar un ritme accelerat per arribar a l’hora prevista a Girona. Alguns dels caminaires el van maleir…

A la tarda, ritme més suau, però quedaven molts quilòmetres per fer abans d’arribar a Girona. El cansament era cada cop més visible en les cares dels caminaires, les cames i els peus feien mal, però un cop més el patiment se va esvair quan vam arribar a la plaça U d’Octubre on una rebuda multitudinària nos esperava.

Demà a Girona toca l’únic dia de descans de la Marxa, un repòs ben merescut.